Odontologia del nadó
El teu dentista per a nadons a Lleida
Lactància materna
L’alimentació el primer any de vida és fonamental per al creixement i desenvolupament dels nadons.
Sempre que és possible, la lactància materna és el mètode més desitjable d’alimentació infantil, pel que fa als aspectes físics, fisiològics i psicològics.
Per què la lactància materna ajuda al desenvolupament bucodental?
Els nadons neixen amb una mandíbula petita en comparació amb el maxil·lar superior. Això es deu al fet que el nas es troba a la zona del maxil·lar i és la peça fonamental per iniciar la funció de la respiració en el moment de néixer.
La mandíbula no és necessària per alimentar-se fins després del part, per aquest motiu està menys desenvolupada.
La succió del pit matern ajuda a moure la mandíbula cap endavant i cap avall, estimulant-ne així el creixement i desenvolupament.
Molts són els estudis que demostren que l’exercitació dels músculs mastegadors durant la lactància materna contribueix al correcte creixement mandibular i evita, en certa manera, el desenvolupament de certes maloclusions dentals.
La lactància materna ajuda al desenvolupament de la funció respiratòria nasal del nadó, ja que mentre el nadó succiona aprèn a respirar pel nas.
El moviment de la llengua, durant la succió del pit matern, ajuda al correcte posicionament d’aquesta, i evita que es desenvolupin hàbits no desitjats com la deglució atípica.
Què passa si hi ha una deglució atípica?
La deglució atípica consisteix en la interposició de la llengua entre els rodets maxil·lars i el moviment cap endavant i cap a fora. La persistència d’aquesta deglució, un cop hagin sortit les dents, afavorirà que el nen desenvolupi maloclusions dento-esquelètiques, com la mossegada oberta anterior.
Quant s'ha d'estendre la lactància materna?
La majoria dels odontopediatres aconsellem la lactància materna durant els primers sis mesos de vida.
Una lactància prolongada, tant diürna com nocturna, després de l’erupció de la primera dent pot afavorir, si no es tenen les cures necessàries, l’aparició de càries de la primera infància.
La llet materna produeix càries?
La llet materna no té perquè ser cariogènica si es té la cura necessària. Són moltes les ocasions en què el nadó es queda adormit durant la succió, el que provoca que la llet es quedi entre els rodets gingivals i les dents, i és en aquest moment quan fàcilment pot començar a produir lesions inicials de càries.
He de netejar la boca del meu nadó després de les preses?
La utilització d’una gasa humida per netejar les genives després de les preses, o la utilització d’un raspall dental didal de silicona durant el bany, són una bona manera d’ajudar a crear bons hàbits al nadó.
Biberons
L’elecció d’un biberó o xumet per al nadó és un dels dubtes més freqüents a què s’enfronten els progenitors.
La lactància materna no és sempre una eina d’elecció per alimentar els nadons. Són moltes les ocasions en què això no és possible, i és en aquest moment quan l’eina d’elecció per alimentar és el biberó.
Ha de ser un biberó que afavoreixi el creixement dels maxil·lars i que permeti al nadó tenir un segellat labial durant la succió que afavorirà que el nadó aprengui a respirar pel nas.
L’elecció de la tetina per al biberó ha de ser tan anatòmica com sigui possible, amb l’orifici de sortida de la llet a la part superior de la tetina i estreta a la base perquè els llavis puguin segellar correctament.
La utilització de tetines grans no anatòmiques amb l’orifici de sortida a la part central de la tetina fan que la llengua no aprengui el moviment correcte de deglució. L’alimentació del nadó és més gran però no la seva sensació de sacietat, ja que gairebé no han d’exercitar la musculatura facial per poder alimentar-se.
Les tetines anatòmiques permeten que la llengua dels pacients realitzi els moviments de deglució més adequats i similars als moviments que es realitzen amb la lactància materna.
La utilització d’aquests biberons de boca ampla no anatòmics afavoreix el desenvolupament dels músculs buccinadors, i produeix paladars més estrets que, alhora, afavoriran la manca d’espais per a les dents.
En el moment de les preses el nadó ha de col·locar-se en una posició correcta, semi-assegut i amb el cap posicionat en un pla superior respecte del cos, perquè durant la succió es desenvolupin correctament els músculs mastegadors.
Està totalment desaconsellada la utilització de sucres, o sucs, en el biberó o xumet per calmar el nadó. Tampoc hem de donar lactis en el biberó perquè dormi el nostre nadó, especialment un cop hagi erupcionat la primera dent.
Xumets
El xumet és una eina habitualment associada al consol, o forma de distracció per al nadó. En termes de salut, el xumet es relaciona amb la necessitat fisiològica de succió, el nen plora si no succiona alguna cosa quan apareixen les ganes. D’aquí que el xumet sigui el complement ideal per satisfer la necessitat de succió.
El biberó i xumet han de retirar-se entre els 12 i 18 mesos d’edat.
Quan ha de fer servir el xumet?
Pot ocórrer amb l’alletament que la necessitat de succió quedi satisfeta, però no la fam. Això es produeix perquè l’esforç realitzat per alletar és 80 vegades més gran que per alimentar-se amb un biberó. En aquests casos, el nadó es sol quedar adormit però es desperta amb facilitat a les poques hores perquè té gana. De vegades, l’alletament satisfà la fam del nadó, però no la seva necessitat de succió.
L’alimentació amb biberó i especialment amb tetines no anatòmiques, amb orificis de sortida grans i amb molt flux d’aliment, satisfà la gana de l’infant però no la necessitat de succió. La sensació de fam i la necessitat de succió van sempre lligades i formen part del procés d’alimentació del nadó. Quan la necessitat de succió no està satisfeta el nadó demanarà el xumet.
El xumet només ha d’utilitzar-se per resoldre la necessitat de succió. No s’ha d’utilitzar sistemàticament per calmar-lo o distreure’l. És important que el xumet només sigui utilitzat en petits intervals i que el nadó no tingui facilitat d’accés a ell, com portar-lo penjat de la roba.
Si el nadó es queda adormit amb el xumet, és convenient retirar-l’hi passats uns minuts.
Com ha de ser el xumet?
El xumet ha de ser anatòmic, semblant al mugró matern i amb un coll estret que permeti a l’infant segellar els llavis mentre l’utilitza.
Els xumets de bola alteren el creixement del maxil·lar i el deformen i produeixen mossegades obertes anteriors.
És normal que faci servir el dit com a xumet?
Són moltes les ocasions que el nostre nadó utilitza els dits per satisfer la seva necessitat de succió, el dit és molt similar al pit matern pel que fa a la textura i la temperatura. És important que quan identifiquem aquest hàbit en el nostre nadó l’intentem canviar per la succió d’un xumet anatòmic amb què el nadó es trobi el més còmode possible. Quan la funció es realitza de forma equilibrada, es disminueix molt la possibilitat que s’instal·li com un hàbit.
Càries de la primera infància o càries del biberó
La càries dental és definida per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un procés localitzat d’origen multifactorial que s’inicia després de l’erupció de la primera dent, determinant el reblaniment del teixit dentari dur que evoluciona fins a la formació d’una cavitat.
Si no s’atén oportunament, pot arribar a afectar la salut general i la qualitat de vida d’individus de totes les edats. És una de les malalties més comunes de la població mundial.
En ésser la càries una malaltia d’origen multifactorial, podem controlar alguns dels factors que la produeixen, com la dieta i la higiene bucodental.
Són moltes les persones que pensen que les càries en dentició temporal tenen poca importància perquè se substituiran amb dents permanents, però no és així; la pèrdua prematura de dents temporals provocarà pèrdues d’espais per a les nostres dents permanents, i afavorirà el desenvolupament de certes maloclusions dentals.
Així mateix, l’evolució de les càries pot produir dolor i flegmons en dentició temporal, que si no són tractats poden arribar a afectar la formació de les dents permanents, ja que el seu germen es troba situat en un saquet a sota de cada peça dental.
L’alimentació és un factor molt important a tenir en compte per al control de la càries dental. La ingesta de sucres ha de ser moderada i es desaconsella totalment afegir sucres al biberó o xumet. Cal limitar la presa de certs aliments, com galetes i sucs comercials ensucrats. Els nadons no coneixen els aliments dolços i som nosaltres qui els els facilitem.
Durant la nit és molt important que el nen no prengui biberons amb sucs o llet, ja que això augmenta molt l’aparició de càries rampants o càries de biberó.
Altres causes de càries en edat primerenca són:
- La medicació contínua amb inhaladors, antibiòtics o antiinflamatoris ensucrats.
- La transmissió de bacteris per part dels pares. (Netejant un xumet a la boca del pare o mare; petons als llavis)
- Alteracions de l’estructura dental com les hipoplàsies.
L’aparició de taques blanques a les superfícies de les dents manifesta l’aparició de càries incipients, especialment en les superfícies vestibulars dels incisius superiors, a la zona del marge de la geniva.
El patró d’afectació de la càries dental en aquests nens es correspon amb el d’ordre d’erupció, la durada de l’hàbit, i de la mateixa fisiologia de la succió.
En l’acte d’alletament, o succió, de biberó de llet o suc, el líquid és llançat contra el paladar pels moviments de succió, i la llengua s’estén sobre els incisius inferiors temporals protegint-los. Així doncs, la llet o suc queda estancada a la zona superior de la boca del nadó.
Durant la nit, l’estancament de la llet ensucrada, cereals o sucs produeix una acció cariogènica sobre les dents, ja que la disminució de la saliva és molt important i la llengua no pot actuar com a mecanisme de neteja de la cavitat oral.
Higiene oral en el nadó de 0 a 3 anys
Entre els primers factors de la formació de la càries dental està l’aparició de la placa bacteriana. La placa bacteriana és una capa de bacteris, pràcticament invisible, adherida a la superfície de les dents, que afavoreix la formació de càries dental.
Com s'elimina la placa bacteriana?
L’eliminació de la placa bacteriana només pot fer-se de manera mecànica, mitjançant tècniques de raspallat dental. Depenent de l’edat de l’infant, el raspallat ha de ser supervisat i repassat pels pares. El raspallat dental és una tècnica que ha de ser entrenada, reforçada, i sempre motivada pels pares i l’odontòleg. Durant el primer any de vida, s’utilitzaran raspalls didals de silicona per fer massatges a les genives del nadó, i netejar les superfícies de les dents recent erupcionades. També podem utilitzar gases humitejades per netejar les vores de les genives, llengua i galtes on habitualment queda estancada la llet i els cereals.
Quan es pot començar la rutina d'higiene dental?
A partir del primer any de vida ja podem començar a utilitzar el raspall dental, però sempre l’adequat per la seva edat. El raspallat dental sempre ha de ser revisat per un adult. No es considera que els nens puguin fer-ho correctament, per si sols, fins als 8 anys d’edat.
Quan el nen ja tingui les dents erupcionades és convenient començar a utilitzar fil dental per netejar correctament entre les dents temporals. Per a això ens podem ajudar dels mini-flosser.
Quins tipus de productes d'higiene bucal pots utilitzar?
Si la dieta del nadó no conté sucres, ni pren biberons nocturns, pots utilitzar només aigua per al raspallat dental. En el moment en què el nen comenci a escopir amb facilitat, ja pots introduir una pasta dental fluorada, adequada per a la seva edat, per a la realització de la raspallada dental.
Informeu-vos-en
Consulteu sense compromís els tractaments que oferim a la nostra clínica de Madrid.
Rebeu el millor tractament per part dels nostres experts. Els nostres pacients es beneficien d’opcions de finançament personalitzades i flexibles. Per a més informació no dubti en trucar a la clínica.
